Quan parlem de les festes de Sta.Tecla de Tarragona ens vénen al cap imatges folklòriques,tradicionals,de tota la vida, com ara el tast popular de l'espineta amb caragolins,la deliciosa mamadeta,els concerts,els actes d'ambient de carrer,...però sobretot, el que ens identifica com a festes d'interès nacional són els castells i el seguici popular.
Avui parlarem del seguici,profunditzant més al bestiari ja que es la part de les festes que atreu més públic,ja sigui infantil,juvenil,adult i fins i tot a la tercera edat.
Tot comença quan el dia 24 de septembre,amb tota una mutitud de persones d'arreu de la província i bèsties de tota mena estàn reunits a la plaça de La Font,escolten uns forts espetecs a l'aire, anunciant que a les 7 i mitja de la tarda començarà la bogeria de cada any amb el començament de la processó que faràn balls,bèsties,nans i gegants per gran part del casc antic,a prop de la catedral de Tarragona.Els primers en obrir pas a l'ambient de festa són el ball de diables,format per ballarins bestits amb robes resistents al foc ja que van agitant uns pals,les forques de l'infern,que llençen espurnes i explosions impactants tot saltant i ballant al ritme dels tambors.Llavors és quan del fum de pòlvora sorgeix la primera bèstia del seguici i per a mi la més imponent de totes:el drac de St. Roc.Aquest no és un drac com la resta que es poden veure a altres seguicis de Catalunya,és un drac gran en longitud i d'aparença forta,d'un color viu,vermell amb tocs granats a les escates,verd cridaner a la panxa i celles daurades,amb una cresta al dors de cap a cua, punts de foc al nas,boca,ales i cua i sumant-hi els seus 90Kg de pes que recauen al seu únic portador,fa d'aquesta la figura de foc més espectacular.Al passar el drac,arriba el bou amb ganes de lluita per a qui s'atreveixi a posa´-se davant.Aquest element que treu foc per les banyes i el nas,requerint per la seva llargària a dos portadors camuflats per una elegant peça de roba vermella és una part frenética de lafesta,ja pels tambors que l'acompanyen com per l'energia de l'animal.En un no res apareix el drac femella,la Víbria.Amb aparença provocativa deguda als pits i ventre de dona que mostra,és l'element més curiós del bestiari,i també el més intens en termes pirotècnics,ja que de vegades,quan és encesa al complet per boca,ales i cua,escup tantes espurnes que es converteix en una autèntica bola de foc on no es distingeix ni la seva silueta,tot ballant amb el so dels tambors i els xiulets dels coets.Per a posar fi a la part de foc i forts sorolls del segici arriba el ball de Serrallonga, representant a el famós bandoler català Joan de Serrallonga,tot vestint com ell,amb uns trabucs que al final del ball s'ajunten mirant al cel i disparen a la vegada,fent un soroll esordidor i deixant descansar així les orelles durant la resta del seguici.És llavors,quan s'acaben els petards i el foc quan la música pròpiament dita mana a l'ambient,amb una inigualable posada en escena de la bèstia més elegant dels seguicis catalans,l'àliga de Tarragona, que destaca entre les altres pel seu material metàl.lic revestit com si fós or,una corona de rei amb puntes de perles i un colom blanc dissecat a la boca,que juntament amb la banda sonora de les festes,va ballant i girant el cap d'una manera inigualable.Rere l'elegant au apareix la figura més divertida del bestiari tarragoní,coneguda popularment com la Mulassa,ja que es una mula però força grossa que quan veu a la gent salta fent sonar unes campanetes i corre cap a aquesta arribant fins i tot a pujar les escales de la catedral corrents.El seu pes i la seva llargada fa que requereixi dos persones per a ballar i saltar com una boja,que són dissimulats per una gran peça de roba similar a la del bou però de color verd i amb l'escut de la ciutat bordat a la roba.Quan aquesta mula s'en va els més petits no estàn pas tristos, perquè la veritable diversió del bestiari està a punt d'arribar en forma de cucafera.Aquesta sembla un drac amb barba rinxolada de color fosc i cua amb púes punxgudes que s'amaga a una closca semblant a la dels armadillos de centre i sud amèrica,feta d'escates marrons semblants al cuïr que amaguen al major número de portadors de totes les figures del bestiari.Té un ball original amb gaites de fons que segueix donant queixalades i allargant i arronsant el coll per al final (i és la part que els infants desitgen) llençar per la boca gran quantitat de caramels.Per posar punt final al bestiari del seguici i donar pas als balls,gegants i nans passa el lleó,la bèstia més elegant,després de l'àliga,del seguici.Lluïnt una bonica corona i amb posat solemne i seriós,dóna el punt que faltava a la desenfrenada diversió del bestiari (cal destacar que aquesta figura es portada per dos persones i no té tela per amagar les cames dels portadors com en la mulassa i el bou).
